Mites i Llegendes, TICTAC

Mites i llegendes sobre els nadius digitals

Quantes vegades ens hem sentit dir que hem nascut amb els ordinadors i que, per tant, hauríem de saber fer-ho tot? Jo m’hi he trobat varies vegades. Avui concretament, la meva àvia m’ha demanat que li arregli el mòbil. Quan he arribat a casa seva i he vist que no li podria arreglar ella m’ha etzibat la típica frase “però que no saps com funcionen aquests trastos? ets jove i has nascut amb ells!”. Arrel d’això, quan he arribat a casa m’he posat a buscar informació sobre la meva generació, la suposada generació de Google o generació digital. 

Els nadius digitals són les persones que han nascut durant o després de la generalització de l’ús dels ordinadors i les xarxes. Segons Marc Prensky, les nascudes després del 1980.

Sovint se’ls atribueixen coneixements sobre informàtica i xarxes socials per haver nascut amb les noves tecnologies “sota el braç”, a més a més de suposar que tenen un domini de les seves aplicacions molt més elevat que la resta de gent. 

Si bé és cert que els éssers humans tenim una capacitat adaptativa molt flexible, fins a quin punt en tant sols una generació les habilitats i coneixements queden guardats en el nostre sistema operatiu? 

 

Tot buscant informació sobre el tema, he descobert un article publicat per la EDCL Foundation que recull dades i resultats de diversos estudis, recerques i enquestes que han dut a terme arreu del món diferents institucions i desmitifica totes les creences que pugui tenir la població sobre els nadius digitals. Assegura que ser nadiu digital no significa disposar de les competències digitals necessàries que demanda l’actual societat digital i defensa que el fet d’estar exposat habitualment a la tecnologia no implica fer-ne un ús més pràctic, responsable o crític. 

 

Arribats a aquest punt, podríem abordar el tema des de la vessant educativa i tornar a reflexionar sobre què i com hem d’ensenyar a les aules. És viable una educació ancorada en el passat, una educació que centra la seva atenció en el docent o el mestre sense acostar el protagonisme a l’estudiant? És viable continuar donant l’esquena a l’ensenyament de la informàtica i les competències digitals?

Hem de tenir present que, tot i que avui en dia hi hagi joves que tenen una facilitat extraordinària per moure’s a través de les xarxes i en el món de les noves tecnologies, sovint no saben treure’n el màxim rendiment i tenen moltes mancances en qüestions de seguretat informàtica i el disseny de la seva imatge virtual. A més de tenir moltes dificultats amb els programes d’edició de text o de bases de dades, que són les competències bàsiques en la majoria dels llocs de feina actuals.

 

És per aquest motiu que des de l’escola hem de donar als nostres alumnes les eines que els permetin fer un ús pràctic, responsable, crític i segur de les noves eines tecnològiques, xarxes socials, etc. Els hem de donar eines que els permetin destriar la informació que trobin a les xarxes, diferenciar la informació poc fiable de la contrastada i saber buscar exactament allò que necessiten en aquell moment. 

 

Cada cop queda més palès el fet que no guanyem res deixant fora de les nostres aules les noves eines socials que ens ofereix l’avenç de les noves tecnologies. Ens resistim a l’entrada d’aquest monstre desconegut a les aules, però al mateix temps som conscients que no podrem mantenir aquesta situació gaire més temps.

Sota el meu punt de vista, la revolució comença a les universitats, on els mestres s’haurien de poder formar en l’educació virtual, en l’ús de les TIC a l’aula, en totes les seves aplicacions possibles. També hauríem de desenvolupar estratègies i innovar en pràctiques docents que ens ajudin a motivar els alumnes en la descoberta de les possibilitats que els ofereixen les noves tecnologies. Només d’aquesta manera perdrem la por al desconegut món de les TIC i podrem començar a avançar en el camí d’una educació actualitzada, de la mà de l’evolució de la societat que ens envolta. 

 

Per acabar us deixo amb els enllaços d’alguns dels articles que he trobat pel camí:

Anuncis

Un pensament sobre “Mites i llegendes sobre els nadius digitals”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s