Eines Docents, Escola del Futur, General

El “quasi-decàleg” de Gianni Rodari per desmotivar els infants en la lectura

Avui us vull parlar sobre l’últim llibre de Gianni Rodari. L’últim? Sí! L’últim. Encara que sembli mentida, quasi dues dècades després de la seva mort, Blackie Books ha publicat Escola de fantasia, reflexions sobre educació per a mestres, pares i nens, un recull d’articles i assajos, publicats entre el 1966 i 1980 que, malauradament, encara no han quedat obsolets i són aplicables a la situació actual de l’ensenyament.

Gianni Rodari, periodista, mestre i pedagog de la fantasia, nascut a Piemont, Itàlia, el 23 d’octubre de 1920 i difunt el 14 de desembre de 1980, deia que:

“La lectura és un privilegi i no pas un deure”

black-and-white-book-child-256548.jpg

Considerat com un revolucionari de la literatura infantil, Gianni Rodari defensava que la imaginació ha d’ocupar un lloc clau en l’educació i no només això, sinó que també va defensar que la creativitat s’aprèn, s’ensenya i ens fa millors.

En aquest article hi podem trobar les nous maneres amb les que, segons Rodari, ensenyem als nens a odiar la lectura.

Comencem amb un recull dels 9 “titulars” amb els que Gianni Rodari anomena les 9 maneres d’aconseguir que els nostres alumnes/as o fills/es odiïin la lectura:

slides of a pitch deck.jpg

1. Presentar el llibre com una alternativa a la televisió

Gianni Rodari defensa que la televisió amplia el punt de vista dels infants tant en vocabulari com en construcció social. Segons Rodari, els infants descobreixen a la televisió paraules noves i “difícils” amb les que ensopegaran en alguna lectura inevitablement, reforcen i amplien el vocabulari i reconeixen possibles diferències entre la llengua estàndard que utilitza la televisió i el seu propi dialecte.

Els llibres tenen personalitat pròpia i no són comparables a la televisió. Són dos tipus d’entreteniment completament diferents i no haurien de ser incompatibles. A més, si el que volem és fomentar el gust per una activitat concreta, la lectura en aquest cas, no podem pretendre fer-ho a base de negar una activitat divertida i desitjada per l’infant. Si fem això aconseguirem justament la reacció contrària a la que busquem, ja que l’infant ho interpretarà, molt possiblement, com un càstig.

[…] no em sembla que negar una diversió, una ocupació plaent (o que se sent com a plaent, que és el mateix), sigui la millor manera de fer-ne estimar una altra. Més aviat serà la manera de projectar-hi una ombra de molèstia i de càstig.

Gianni Rodari

2. Presentar el llibre com una alternativa als còmics (tebeos)

En aquest cas, acostumem a “prohibir” els còmics o tebeos perquè li atorguem un paper secundari en el món literari, però Rodari afirma que prohibir no és la solució i que “no hi ha una relació de causa-efecte entre la passió pels còmics i l’absència d’interès per les bones lectures” i assegura que “aquest interès ha de néixer evidentment d’un altre lloc, on no arriben les arrels dels tebeos”.

adorable-blur-bookcase-261895

3. Dir als infants d’avui que els d’abans llegien més

Primer error: No té sentit animar els infants al·legant que “abans es llegia més”. Abans, quan? diu Rodari. Fa 100 anys la majoria de la població europea era analfabeta i només llegien una petita minoria.

Segon error: Sovint els pares/mares intenten que els seus fills s’emocionin i s’identifiquin amb llibres i personatges de la seva època. Els hem de donar històries que puguin estimar, fer-se seves i recordar per sempre, com nosaltres recordem les nostres.

No es pot demanar als nens d’avui que estimin el passat, un passat que no és el seu. Quan s’aconsegueix identificar els llibres amb el passat dels altres, com una cosa que no forma part de la teva vida però que cal adoptar “per fer contents el pare i la mare”, es crea un altre motiu perquè els nens, així que poden, s’allunyin dels llibres.

Gianni Rodari

4. Considerar que els nens/es tenen massa distraccions

boys-children-cute-1094072.jpgSi el que volem és que els infants prenguin els llibres com un enemic, això és el que hem de defensar. Però si pretenem que se’ls estimin, hem d’entendre que als infants el que els hi sobren no són distraccions, sinó activitats reglades.

Fan falta més distraccions i més llibres. És possible? No és possible, és un fet. I això no depèn de la quantitat ni de la qualitat de les “distraccions” (és a dir, ocupacions més lliures, i per això més apreciades i per això més riques d’eficàcia educativa). Això depèn del lloc que ocupin els llibres a la vida del país, de la societat, de la família, de l’escola.

Gianni Rodari

5. Culpar els infants del fet que no els agradi llegir

Si hi ha algú en aquesta festa que no tingui culpa de res, aquests són els nens/es. Segons Rodari, només cal que donem un cop d’ull al nostre voltant i a la societat que ens envolta per trobar culpables molt menys còmodes que els nostres infants. Hi ha cases en les que no hi entra mai ni un llibre i pares/mares que no llegeixen ni els cartells del carrer i després els sorprèn que els seus fills facin el mateix.

Com adults, hem d’afrontar les conseqüències dels nostres actes i pensar en com podem millorar-ho enlloc de culpabilitzar els nens/es.

[…] trobarem culpes dels pares. Hi ha massa cases en què no entra mai ni un llibre, hi ha milers de llicenciats sense biblioteca, hi ha molts pares que no llegeixen ni el diari i després els sorprèn que els fills facin el mateix. També hi ha culpes públiques, de l’escola i de l’Estat, i de la nostra cultura, sempre massa aristocràtica per posar-se deures pedagògics.

Gianni Rodari

6. Transformar el llibre en un instrument de tortura

Aquest és un dels punts on hi intervé única i exclusivament el sistema educatiu. L’escola en té la responsabilitat absoluta. Quantes vegades ens han fet copiar pàgines i frases sense sentit d’un llibre que podria haver estat molt més divertit? Quantes vegades ens han fet analitzar un fragment d’un llibre d’alguna manera enginyosa com, per exemple, amb la divisió de síl·labes, fent-ne una anàlisi sintàctica o lògica? Amb aquest tipus d’activitats avorrides aconseguim que els infants associïn aquests llibres i la lectura en general amb quelcom avorrit i inútil, sense sentit.

adult-blur-books-261909

Tot i que ja en tindríem prou, la tortura no s’acaba aquí. Continuem amb la necessitat de resumir, subratllar, fer-ne esquemes i mapes conceptuals, aprendre de memòria i una quantitat inacabable d’activitats ingents i innovadores que fan del llibre un objecte de tortura, això sí, “educativa”.

Si el que pretenem és que l’alumne no vulgui veure un llibre ni en pintura, anem pel bon camí. Si, pel contrari, pretenem que l’alumne tingui curiositat i voluntat pròpia per agafar i llegir un llibre, hem de modificar el paper que jugarà el llibre a partir d’ara a les nostres aules.

7. Negar-se a llegir als nens/es

Una molt bona manera d’afiançar el gust per la lectura és fer que els infants se sentin còmodes amb els llibres. I una de les millors maneres és llegint un conte o història als nostres fills/es o alumnes.

La veu de l’adult, pare o mare o mestre/a, és un referent per l’infant. El fet d’explicar històries a un infant que encara no sap llegir ajuda a crear vocabulari i, al mateix temps, curiositat per descobrir per si sol què hi ha darrere les tapes d’un llibre.baby-beautiful-child-1257105

Si encara no n’esteu convençuts, heu de tenir en compte que un conte escrit és tot un món impossible de desxifrar i gaudir com cal per un infant que encara no sap llegir o, si més no, no té prou fluïdesa lectora. Si bé és cert que cal animar els infants a fer les coses de manera autònoma, això no és bona idea si la conseqüència és crear males sensacions i records avorrits que no ajudaran a l’infant a agafar gust per la lectura.

8. No oferir prou varietat

Perquè obliguem els infants a llegir un llibre que hem triat nosaltres, si nosaltres mateixos no llegim qualsevol llibre que ens proposin? A qualsevol lector li agrada triar els llibres que llegeix i, en canvi, no se’ns acut que els infants també puguin tenir aquesta mateixa necessitat.

Nosaltres no llegim el primer llibre que ens cau a les mans. Ens agrada triar. En canvi, rarament oferim als nens prou diversitat. Els regalem un llibre de contes, el deixa de banda i concloem que no li agraden els contes, quan podria ser que en aquest període simplement tingui altres interessos.

Gianni Rodari

És preferible que els infants tinguin al seu abast llibres de temàtiques i tipologies variades per poder triar i decidir què li agrada i què no li agrada. Actualment existeixen biblioteques amb seccions infantils grans, lluminoses i ben organitzades que poden motivar l’infant a descobrir quins contes i llibres li agraden i li ve de gust llegir.

9. Obligar a llegir

[…] aquest (sistema) és tan important que mereix un tractament diferenciat. És sens dubte el més eficaç si es vol que els infants aprenguin a detestar els llibres. Segur al cent per cent. Facilíssim d’aplicar.

Agafes un nen, agafes un llibre, els col·loques tots dos al pupitre i impedeixes que el trio se separi abans d’una certa hora. Per tenir encara més garanties que l’operació tingui èxit, s’anuncia al nen que en acabat el temps prescrit haurà de fer un resum de les pàgines llegides.

Gianni Rodari

Després de totes les altres recomanacions, no cal dir que obligar a llegir a un infant és el mètode més segur que coneixem per aconseguir que odiï la lectura.

Per tant, si el que volem és que un infant tingui ganes i curiositat per la lectura, hem d’evitar obligar-lo a fer-ho el màxim possible i proposar-li moments de lectura en família o en grup, contes teatralitzats, conta-contes i altres activitats o lectures que li permetin veure la part més lúdica de la lectura.

Una tècnica es pot aprendre a clatellots: la tècnica de la lectura, també. Però l’amor per la lectura no és una tècnica, és alguna cosa molt més íntima i lligada a la vida, i no s’aprèn a clatellots (literals o metafòrics).

Gianni Rodari

gianni rodari

 

Finalment, us deixo amb l’enllaç al llibre de Gianni Rodari, Escola de fantasia, reflexions sobre educació per a mestres, pares i nens que m’ha inspirat per escriure aquest article.

© Gianni Rodari
© traducció: Bel Olid
© Blackie Books, 2017

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s